[en català] Pacte per una justícia de tots i totes.Bases per al canvi democràtic

PACTE PER UNA JUSTÍCIA DE TOTES I TOTS.

BASES PER AL CANVI DEMOCRÀTIC.

Al marge de qualsevol altra possible anàlisi i consideració dels diferents paràmetres sobre el futur govern a Espanya, les passades eleccions han servit per evidenciar un clar avenç de les forces polítiques que en un sentit ampli aposten per un canvi social, ja es denominin a si mateixes transformadores, regeneradores, progressistes o d’esquerres. Així, encara que cap partit polític no ha obtingut prou suport per formar govern, els analistes, igual com el conjunt de la ciutadania, han advertit des del primer moment la possibilitat real que des d’aquest espectre ideològic i programàtic es conflueixi en els aspectes bàsics que permetin el que ha vingut en dir-se la “governabilitat” de l’Estat, sempre des del respecte al substrat que els fa potencialment afins i acceptant que en això hauran, uns i d’altres, de prescindir de part del seu bagatge, d’allò que inevitablement es veurà relegat a discussions o debats que podran tenir lloc en un altre moment.

Entre altres matèries, els referits partits i coalicions tenen amb els seus votants l’obligació de subvertir els paràmetres amb què s’ha vingut governant durant la passada legislatura, i han de fer-ho atenent tots els àmbits que ha afectat l’exercici del poder, entre ells el de la Justícia.

En aquest sentit, són molts els col·lectius que han vingut exigint des de fa temps la firma d’un Pacte d’Estat per la Justícia. Entre aquests grups, les principals associacions de jutges van subscriure recentment un document en el què van donar publicitat en diversos mitjans pel qual, en nou punts concrets, identifiquen des de la necessitat d’aquest pacte a certs canvis en l’organització dels tribunals i la, per a ells essencial, modificació del sistema per a la formació del Consell General del Poder Judicial.

En aquest escenari, des de la Plataforma Ciutadana per una Justícia de tots i Totes, les persones i organitzacions sotasignades considerem necessària la firma d’aquest Pacte per la Justícia que, en línies generals, determini aquest espai comú per on han de transitar les opcions de govern en assumptes que a continuació es recullen.

1.- Transformació del Consell General del Poder Judicial per enfortir la independència judicial

El CGPJ és l’òrgan de govern de jutges i magistrats, i com a tal és un òrgan polític, que segons la nostra opinió no pot quedar al marge de la participació ciutadana.

Proposem transformar l’òrgan de govern de la judicatura per enrobustir l’exercici de la independència judicial, constituint el control i la salvaguarda d’aquest dret ciutadà com la seva funció fonamental.

En els últims anys s’ha estès l’opinió que la participació en la seva composició o en la forma d’elecció dels vocals que integren a aquest òrgan ha d’implicar només membres de la judicatura. Tanmateix, la creença que qualsevol participació per institucions alienes al Poder Judicial suposa un atac a la seva independència és més que discutible.

En primer lloc convé recordar que la divisió de poders de l’Estat no exclou, sinó que al contrari ha de reforçar la idea del control entre tots ells.

Només des de l’equilibri i la garantia de fiscalització de l’activitat d’uns i d’altres s’eviten actituds despòtiques que s’aparten de l’ideal democràtic en una societat. D’altra banda, des del punt de vista de la legitimitat democràtica a l’exercici de qualsevol d’aquells poders, no podem oblidar que el titular de la sobirania és el Poble i que d’aquest emanen tots els poders de l’Estat, també el Judicial.

Assegurar la participació de la ciutadania en aquesta mateixa formació, ja sigui d’una manera directa mitjançant eleccions obertes, ja sigui de forma indirecta, a proposta del Parlament que sí que ha estat elegit d’aquesta forma per la ciutadania, garanteix la seva legitimitat i sens dubte li confereix una connexió més gran amb aquesta.

No podem obviar que en els últims anys s’han succeït alguns esdeveniments que han posat en dubte decisions del CGPJ. Tanmateix, entenem que bona part d’aquestes decisions no són tant pel caràcter “polític” d’aquesta institució, com per l’abast de certes funcions que actualment se li atribueixen.

Així, no considerem adequada l’assumpció de competències del CGPJ per determinar la formació dels més alts tribunals en aquest país, aquells que precisament han de jutjar polítics aforats. La imatge que amb això es projecta afecta, no tant a la “independència judicial” com s’afirma des de diversos mitjans, sinó a un fet encara més greu perquè, a diferència de l’anterior, s’instal·la en la línia medul·lar del mateix sistema de justícia: a la imparcialitat dels tribunals.

En definitiva, en l’elecció dels membres del CGPJ ha de participar la ciutadania, en qualsevol de les modalitats apuntades, i les competències d’aquest òrgan<A[òrgan|orgue]> no han d’incloure les facultats de decisió sobre la composició dels més alts tribunals que, en tot cas, han de ser coberts mitjançant un procés transparent que avaluï mèrit i capacitat de les candidatures.

2.- Obertura social i democratització de l’accés a la judicatura i altres professions jurídiques públiques basat en els principis de mèrit i capacitat

El sistema actual de selecció del personal per a accés a la judicatura i les restants professions jurídiques d’alt nivell (fiscalia, lletrats de l’Administració de Justícia, entre d’altres) ha de ser revisat.

L’ingrés a determinats càrrecs s’ha de fer partint de l’estudi i superació d’un procés que constitueixi una veritable carrera professional, on a través de l’especialització en disciplines jurídiques, però també en valors i principis que inspiren a l’Administració de Justícia com a servei públic dirigit a la solució, quan no a l’evitació, dels conflictes socials, aconseguim formar els millors professionals. Aquest estudi, que duraria diversos anys, comptaria amb proves eliminatòries fins a completar la selecció.

És hora d’abandonar el tradicional sistema d’accés a través de proves memorístiques, que exigeixen anys de preparació, d’esforç personal i econòmic dels opositors, un sistema que només permet assolir aquesta meta als qui tinguin millor memòria i capacitat econòmica suficient per pagar els qui preparen l’oposició.

L’objectiu és aquí doble. D’un costat, aconseguir democratitzar l’accés a certes professions jurídiques de naturalesa funcionarial que, a més, se situen en el nucli de l’organització institucional de l’Estat, permetent que persones amb menys recursos econòmics pugui prendre part en el procés. D’altra banda, tenim el convenciment que la selecció conforme a aquests nous paràmetres portaria a aconseguir professionals que, a més de coneixements estrictament jurídics, acreditessin certes habilitats o compromisos socials que han de formar part del seu patrimoni.

3.- Un nou procés penal amb més garanties i nova fiscalia més autònoma

Creiem que és absolutament necessari que les forces polítiques progressistes assoleixin un consens que permeti la sempre inacabada reforma de la legislació processal cap a un nou procés penal.

Aquest pacte de progrés servirà per definir les línies bàsiques del model que, definitivament, deixi en mans del Ministeri Fiscal, la investigació dels delictes i la instrucció de les causes penals, convertint a la judicatura en el màxim garant dels drets fonamentals de la ciutadania durant tot aquest procés. Condició per a això serà una nova Fiscalia, reforçada, més autònoma i més ben dotada, que permeti que la ciutadania vegi duplicades les seves garanties en el procés penal.

Amb independència de l’anterior, urgeix la decisió de deixar sense efecte la limitació dels terminis per a la instrucció sumarial aprovada en la passada legislatura. Posar límit a la durada dels processos sense dotar prèviament els jutjats i tribunals de mitjans que garanteixin que la seva activitat es pugui dur a terme dins d’aquests marges és tan ineficaç com irresponsable, i condueix irremeiablement a l’arxiu<A[arxiu|arxivament]> de multitud de processos, per la qual cosa molts delictes deixaran de ser perseguits.

4.- Un procés accessible amb garanties d’igualtat

Existeixen diferents instruments que afavoreixen les condicions d’igualtat econòmica i social entre la ciutadania en un Estat que es defineix amb aquesta última qualitat. Tanmateix, la Justícia no pot romandre aliena a la realitat d’una societat que compta amb notables desigualtats entre els seus integrants i, en tot cas, ha de fer possible que tals diferències no trenquin l’equilibri bàsic que permet garantir la tutela judicial efectiva de tota la ciutadania.

Els sectors que social o econòmicament es troben més desprotegits han de comptar amb el degut assessorament per professionals adequats quan acudeixin als tribunals, sense que la seva situació personal constitueixi obstacle per obtenir aquella tutela. Fins ara l’assistència als qui obtenen el reconeixement del dret a l’anomenada “justícia gratuïta” es ve deixant per professionals (advocacia i procura en gran manera, però també és important la participació de pèrits, especialistes que són cridats a intervenir en els processos) que en no poques ocasions cobren pels seus serveis poc, malament i tard.

El resultat d’aquesta situació és que bona part d’aquestes professions s’aparten de les borses que regulen aquesta activitat, excloent-se a si mateixos de la participació en els anomenats torns d’ofici i, en conseqüència, es produeix una notable minva de qualitat d’un servei que debilita més encara la posició de qui, per la seva situació econòmica, ocupa una posició en el procés més vulnerable que el seu oponent.

És imprescindible, doncs, assolir un acord que garanteixi l’assistència jurídica abans, durant i després del procés, per a aquelles persones que acreditin insuficiència de recursos econòmics o que, per altres raons, hagin de ser objecte d’una protecció social més gran. Aquest acord podrà disposar l’establiment de mesures que assegurin l’adequada assignació pressupostària per cobrir tals contingències, però també es podria pensar en la creació d’un servei d’assistència jurídica o de determinats especialistes en matèries concretes que, contractats per l’Estat, s’integrin a equips per a la prestació d’aquests serveis d’una manera continuada.

5.- Modernització estructural de l’administració de justícia: per una resposta homogènia, objectiva, previsible i segura

L’administració de justícia necessita urgentment una modernització estructural que possibiliti un servei públic àgil, previsible en els seus temps per a la resolució dels procediments i guiat en els seus tràmits per criteris comuns, objectius i homogenis.

Urgeix, per tant, la reforma de l’Administració de Justícia desterrant qualsevol indici de desigualtat en el tracte a la ciutadania, usuària del servei públic, acabant amb els criteris subjectius i heterogenis en la tramitació dels assumptes.

Reclamem unes oficines judicials i fiscals regides per protocols preestablerts i coneguts pels qui utilitzen la justícia (ciutadania i professionals privats), especialitzant i optimitzant les formes de treball.

Alhora s’han d’implantar tribunals d’instància que possibilitin a la judicatura desenvolupar la seva funció constitucional de jutjar i fer executar el jutjat amb les màximes garanties i millors condicions per reforçar el dret de la ciutadania a una tutela judicial efectiva, així com enfortint la independència judicial, i sempre guiats en els seus criteris de treball amb la mateixa vocació de servei públic.

La falta d’informació fiable sobre el volum de treball que desenvolupen els tribunals (avui només comptem amb les dades parcials del CGPJ) impedeix el desenvolupament d’una política pública en justícia apropiada, i la Comissió Nacional d’Estadística Judicial, prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial, no ha executat adequadament les seves funcions referent a això.

Per això, com a tràmit previ a l’adopció de qualsevol mesura que afecti el disseny i organització dels tribunals, reclamem una auditoria per conèixer amb exactitud el nombre de procediments existents en la justícia i l’activitat concreta que s’efectua a l’Oficina judicial.

Finalment des de la Plataforma Ciutadana Justícia de Tots i Totes considerem oportú proposar la creació d’un Observatori per a la Reforma Democràtica de la Justícia entorn dels punts exposats per al seu desenvolupament i aplicació en un els pròxims quatre anys, que amb una participació plural de sectors socials aconsegueixi el canvi democràtic definitiu pendent des de fa massa dècades.

Plataforma ciutadana per una justícia de tots i totes

Gener 2016

Anuncios