[en català] Manifest per una justícia de tots i totes

Acte públic : LA CIUTADANIA DAVANT LA JUSTÍCIA (2012-2014)

12 maig 2014 17:00 hores

Aula Magna Facultat Dret- Universitat Barcelona- Avinguda Diagonal 684

Enllaç amb programa:

facultat_conferencies_ciutadaniadavant_justicia_12_05_14

MANIFEST PER UNA JUSTÍCIA DE TOTS I TOTES:

La Plataforma Ciutadana per una justícia de tots i totes neix amb l’objectiu de contribuir al canvi definitiu en la justícia, la seva major democratització, la superació del corporativisme i la seva conquesta per part de la ciutadania.

Mitjançant els següents punts de trobada, les persones  adherides a aquesta plataforma ciutadana apostem per establir les bases d’una transformació tan profunda com a necessària i llargament anhelada per a la justícia espanyola.

1. La Justícia emana del Poble i ha d’estar al seu servei.

2. Per un govern democràtic i participatiu del Poder Judicial.

3. Per un model de Justícia modern, eficaç i obert a la ciutadania.

4. Per una organització nova i eficient de l’Administració de Justícia.

5. Per una Justícia accessible, transparent i responsable.

6. Una plataforma per aconseguir una Justícia que sigui de tots i totes.

**********

1. LA JUSTÍCIA EMANA DEL POBLE I HA D’ESTAR AL SEU SERVEI

“La Justícia emana del poble”. Així, amb total claredat ho proclama la Constitució de 1978 en el primer dels articles que dedica al Poder Judicial.

Què significa que la justícia emana del poble? Es podria pensar que no és més que una fórmula retòrica, que reafirma el concepte de sobirania popular però que ni té ni precisa d’una projecció real sobre el conjunt de les institucions que intervenen en l’Administració de Justícia. No obstant això, l’exercici efectiu de la sobirania del poble, del que emanen tots els poders públics, exigeix també totes les facultats de control pròpies d’un Estat democràtic.

Encara que la justícia s’administra mitjançant jutges i magistrats –com assenyala la Constitució- , això no significa que l’Administració de Justícia, com a servei públic, sigui exclusivament un assumpte “professional”. Per contra, la Justícia ens interessa a tots i a totes: no només perquè en algun moment de la nostra vida puguem convertir-nos en usuaris o en destinataris directes de determinada decisió judicial, sinó per un principi bàsic: si la justícia “emana del poble” tenim el dret i la responsabilitat que es garanteixi una resposta adequada a les necessitats i perspectives de la societat actual.

Per això hem d’obrir la participació ciutadana en aquesta matèria, més enllà de les possibilitats d’exercici de l’acció popular o de la institució del Jurat popular, fets als que es refereix l’article 125 de la Constitució. Aquest precepte, ni acota ni restringeix les facultats del poble sobirà sobre la justícia.

Sembla raonable que si la ciutadania té la possibilitat de censurar a aquells qui exerceixen funcions en els poders legislatiu i executiu, a través d’unes eleccions generals, no renovant la seva confiança en els qui no compleixen les seves expectatives, el tercer dels poders de l’Estat, el judicial, no pot quedar exempt del control que, de manera directa o indirecta, pugui exercir sobre el mateix el Poble que legitima les seves funcions i que pot i ha de demanar-li responsabilitats.

Tampoc l’Administració de Justícia, com a servei públic, no  només és assumpte de jutges i magistrats. Ni tan sols és un assumpte de fiscals, secretaris judicials, advocats, procuradors o dels altres funcionaris…, sinó que ho és de tots els ciutadans i les ciutadanes.

A més la ciutadania reiteradament ha expressat una opinió molt negativa respecte al funcionament de la justícia. Segons una enquesta del Centre d’Estudis Sociològics de febrer de 2011, el 48% dels ciutadans valoren el funcionament de l’Administració de Justícia com a “dolent” (36,7%) o “molt dolent” (11,3%), enfront del 18% que ho consideren “bo”, mentre que només el 0,4 ho valora com a “molt bo”. També s’ha de ressaltar que, abans de la implantació de la nova oficina judicial, el 76% dels enquestats van entendre que el funcionament de la justícia era igual o pitjor que en els últims anys.

2. PER UN GOVERN DEMOCRÀTIC I PARTICIPATIU DEL PODER JUDICIAL

El Poder Judicial està integrat pels jutges i magistrats, però la Justícia interessa a tots, i per tant també la ciutadania ha de tenir opinió sobre els aspectes que conformen el seu estatut jurídic i règim orgànic.

És important obrir un debat i amb tota la informació i criteris possibles sobre la conveniència de mantenir el Consell General de Poder Judicial com el que avui és.

Si ha de seguir sent l’òrgan de govern de jutges i magistrats amb les mateixes funcions que té assumides.

Si és necessari que hi hagi vint vocals més un president amb dedicació exclusiva i amb les més altes retribucions de l’Estat.

També, si establir que els dotze vocals de procedència judicial hagin de ser triats només per jutges i magistrats, més enllà de garantir una suposada “independència del Poder Judicial” o la seva “despolitització” , no suposa més que afavorir el corporativisme, blindant a aquest Poder enfront de la participació de la ciutadania, a diferència dels Poders Legislatiu o Executiu que, a través d’eleccions democràtiques, sí se sotmeten al control popular.

3. PER UN MODEL DE JUSTÍCIA MODERN, EFICAÇ I OBERT A LA CIUTADANIA

L’Administració de Justícia, en una concepció actualitzada del terme (i coherent amb les necessitats que s’exigeix a la mateixa) ha de respondre, necessàriament, a una visió més àmplia del servei públic que avui reclama la ciutadania.

L’Administració de Justícia no pot ser, única i exclusivament, el fòrum on imparteixen Justícia els jutges i magistrats, sinó també l’entramat institucional dotat de pluralitat de sistemes i mitjans que permeti donar resposta a les necessitats socials entorn de la justícia. Així, les vies de solució de conflictes alternatives a la judicial (o, per ser més exactes, amb alternatives a la necessària intervenció de jutges i magistrats) i la regulació de l’anomenada “jurisdicció voluntària” en les que prevalguin la senzillesa i la seva gratuïtat no han de quedar al marge d’una moderna concepció de l’Administració de Justícia.

4. PER UNA ORGANITZACIÓ NOVA I EFICIENT DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Amb la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial de l’any 2003 es va introduir, per paradoxal que sembli, la primera referència normativa explícita a l’Oficina Judicial, a la qual es defineix com a organització de caràcter instrumental que serveix de suport a l’activitat jurisdiccional de jutges i tribunals.

Sobre el seu funcionament, la reforma estableix que haurà d’atendre a criteris d’agilitat, eficàcia, eficiència, racionalització del treball, responsabilitat per la gestió, coordinació i cooperació entre Administracions.

Afegeix, a més, que tot això es farà de manera que “els ciutadans obtinguin un servei proper i de qualitat, amb respecte als principis recollits en la Carta de Drets dels ciutadans davant la Justícia”. També, per vegada primera es parla d’Administració de Justícia com a servei públic, si bé, sense restar rellevància al contingut d’aquesta Carta de Drets (aprovada per unanimitat de tots els Grups Parlamentaris com a Proposició no de Llei en el Ple del Congrés dels Diputats de 16 d’abril de 2002) en ella es considera al ciutadà com a subjecte passiu d’aquell servei. Creiem que, amb independència de la necessitat d’assegurar l’efectiu exercici de tots aquests Drets que proclama, han de reconèixer-se als ciutadans facultats de gestió i control d’aquest servei.

Un exemple clar de la mediació exclusiva i excloent en aquestes funcions de gestió i control l’han dut a terme alguns jutges, així com altres operadors jurídics, a través de la difusió d’opinions en contra aquesta nova Oficina Judicial , o fins i tot a través de la’obstaculització de la seva implantació. Sense més arguments que un suposat caos d’organització, del que en no pocs casos han estat responsables, han actuat obviant el mandat legal i amb això els seus deures constitucionals, amb evident menyspreu a la voluntat popular expressada a través d’una llei orgànica àmpliament confirmada pels seus representants polítics.

Per si no va quedar clar des de l’any 2003, els ciutadans volem un altre model d’Administració de Justícia, precisament aquest model que va definir la reforma i va ser aprovada al Parlament estatal.

5. PER UNA JUSTÍCIA ACCESSIBLE, TRANSPARENT I RESPONSABLE

La idea que volem transmetre va més enllà de la consideració del ciutadà com un ximple destinatari de la Justícia, sinó que s’emmarca en la necessitat que participi en el sistema, per dret i per responsabilitat col·lectiva. El poble, de qui emana la Justícia, ha de posicionar-se enfront de qualsevol decisió política que suposi una restricció per accedir a la mateixa. Així, la implantació del copagament en l’Administració de Justícia o l’obligació del pagament de taxes com a requisit per a qualsevol actuació processal, no poden ser acceptades ja que suposen mutilar el legítim exercici del dret a la Justícia, per falta de recursos econòmics.

Mereix esment aparti, per garantir l’accés a la Justícia en condicions d’igualtat, l’establiment d’un torn d’ofici en condicions que asseguri una adequada assistència lletrada. El funcionament d’aquest torn passa per procurar que els advocats i advocades que ho integren percebin els seus honoraris en la forma deguda, i a això han de dedicar els seus esforços les Administracions implicades, no tant per l’interès d’aquells com perquè això contribuirà a assegurar una resposta ràpida i eficaç per als interessos dels seus defensats.

Els ciutadans com a usuaris que som d’un servei públic, hem de poder gaudir plenament dels nostres drets enfront de l’administració de justícia. Entre ells figuren conèixer degudament l’horari de tot el personal que treballa en la mateixa i exigir el seu compliment, i així mateix ser informats de forma directa en les oficines judicials i amb la consideració deguda de quant ens afecta en els procediments, així com canalitzant l’accés electrònic mitjançant els mecanismes adequats.

També reclamem el dret a exercir amb plena llibertat els nostres drets lingüístics, podent dirigir-nos, ser informats i rebre notificacions i resolucions en qualsevol de les llengües espanyoles als territoris on són oficials, tal com assenyala la Carta de Drets dels ciutadans davant la Justícia.

Creiem important, a més, que la ciutadania participi del debat sobre quins jutges i magistrats vol, és a dir, sobre els sistemes d’accés a la judicatura. Aquest punt ha de fer-se extensiu a altres funcionaris públics, també integrats en l’Administració de Justícia, com els fiscals i els secretaris judicials.

És necessari ser ferms i estrictes en l’exigència de responsabilitats envers els professionals que exerceixen les seves funcions en l’àmbit de l’Administració de Justícia. Els jutges i magistrats, en l’exercici de la funció jurisdiccional, constitueixen un dels tres Poders de l’Estat, el Judicial; al Ministeri Fiscal la Constitució li atribueix la funció de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei; els Secretaris Judicials són un Cos Superior Jurídic que desenvolupa entre altres funcions, l’impuls dels procediments i la direcció processal de l’oficina judicial.

Lamentablement, l’opinió pública percep una feble rendició de comptes enfront de comportaments que haguessin de ser reprovats i que, en no pocs casos, la irresponsabilitat, la ineficiència i fins i tot la corrupció no són suficientment sancionades. A ningú escapa el fort corporativisme que impera entre els diferents col·lectius que integren l’àmbit de l’Administració de Justícia.

La política d’opacitat d’institucions com el Consell General del Poder Judicial no contribueix a millorar l’opinió que, en general, es té sobre l’Administració de Justícia. Amb prou feines transcendeix als ciutadans informació esbiaixada i sobre assumptes dels quals prèviament s’han fet ressò els mitjans de comunicació.

6. UNA PLATAFORMA PER ACONSEGUIR UNA JUSTÍCIA QUE SIGUI DE TOTS i TOTES

De la mateixa manera que en altres àmbits relacionats amb la prestació de serveis públics essencials, com la sanitat o l’educació, a l’Administració de Justícia cal una plataforma ciutadana que serveixi d’instrument per canalitzar les demandes i inquietuds de la ciutadania en la cerca d’un servei modern i de qualitat, que compleixi amb les perspectives que es poden i s’han d’exigir al mateix.

La Plataforma Ciutadana “PER UNA JUSTÍCIA DE TOTS” aspira a promoure aquesta participació i implicació ciutadana, al mateix temps que s’ofereix com a marc d’interlocució amb les Administracions públiques per procurar que en la determinació de les seves polítiques i prioritats s’expliqui sempre amb l’opinió dels principals destinataris d’aquell servei: els ciutadans.

Amb aquest objectiu, s’oferiran diverses propostes sobre els principals aspectes que afecten a l’Administració de Justícia:

El paper i la posició que han d’ocupar els jutges en la societat democràtica actual.

La composició del Consell General del Poder Judicial i la seva forma d’elecció, i fins i tot les raons que justificarien o no la seva subsistència entre el conjunt de les institucions de l’Estat espanyol.

Els sistemes de selecció dels membres de les carreres judicial i fiscal, així com dels secretaris judicials.

La potenciació dels sistemes per a la solució de conflictes alternatius a la via judicial.

El desenvolupament i implantació de la nova Oficina Judicial.

La simplificació dels tràmits processals.

L’efectiva accessibilitat a la Justícia per a tots els ciutadans garantint la igualtat davant la Llei més enllà de les diferències econòmiques.

Aquestes són només algunes de les matèries sobre les quals, amb tota probabilitat, versarà part de les nostres propostes.

14 d’abril de 2012

Uneix-te!

La justícia és de tots i totes

Contacte: porunajusticiadetodos@hotmail.es

Xarxes socials: a twitter som a @justiciadetots